Qui som

Vivim una nova crisi –sanitària, econòmica, social—i les conseqüències de devastar la natura, retallar i privatitzar serveis públics, la precarietat i desigualtat social, i el monocultiu turístic i desertificació productiva, totes agreujades des de la darrera crisi. Aquesta vegada, no podem permetre que els costos de la crisi recaiguin, com sempre, sobre els més vulnerables. Per aquest motiu, Esquerra Unida de les Illes Balears ha de plantejar un nou horitzó per a les nostres Illes.

Per començar, a EUIB seguim al servei de les classes populars i treballadores, que necessitem i exigim solucions urgents a la crisi sanitària, econòmica i social actual. Massa treballadores, ja siguem assalariats, autònoms, propietaris de petits negocis, aturats, treballadores ‘en negre’, estudiants o treballadors domèstics, ens trobem empobrits i davant una perspectiva de futur incerta que amenaça la nostra salut, nivell vida i drets econòmics, socials i polítics. Tot plegat requereix una resposta urgent que prioritzi la vida, en comptes dels beneficis privats, i per tant que garanteixi una bona salut i condiciones materials de vida dignes a tothom.

En segon lloc, la crisi evidencia una vegada més, de manera especialment cruel, les debilitats de la nostra economia. L’aposta única i total pel monocultiu turístic dels darrers 70 anys és social i ambientalment irresponsable, insostenible i suïcida. És un model incapaç de generar feina per tots, i es recolza i empitjora la precarietat laboral, que a més a més, atesa la dèbil protecció social, es tradueix també en prestacions d’atur i de jubilació insuficients . És un model que fomenta una jerarquia social i laboral amb una amplia base de treballadors ‘no qualificats’ i devaluats. Per tant, indueix l’abandonament escolar, expulsa a l’estranger molts illencs en busca de millors condicions de vida, i dificulta la necessària diversificació de l’economia. En aquest sentit, a més, agreuja la nostra dependència exterior: no només perquè bona part de l’activitat econòmica depèn del turisme, també perquè gairebé 9 de cada 10 productes que consumim a diari són portats de fora de la nostra comunitat, amb la despesa energètica addicional que això comporta. És un model que devora molts més recursos naturals que la capacitat de càrrega del nostre habitat i, per tant, és suïcida. A més, el quart boom turístic ha agreujat encara més la bombolla de l’habitatge: s’han inflat els beneficis de grans constructores, immobiliàries, bancs i fons d’inversió a costa de l’accés a un bé tan essencial per a la vida humana com l’habitatge. Pel camí, hem seguit generant una burgesia rendista que aspira a fer ‘pelotazos’ amb vendes de patrimoni i el lloguer estival. Pitjor encara, s’ha mercantilitzat gairebé qualsevol activitat per la seva explotació turística.

És aquesta sobre-especialització el que ens ha fet especialment vulnerables a la crisi del Covid-19. La dependència exterior és tan exagerada que la caiguda del turisme amenaça endur-se per davant el nostre teixit productiu i generar un atur de masses insuportable. Perquè no només col·lapsa la demanda directament turística, com la demanda d’habitacions d’hotel, sinó també totes les altres activitats que en depenen. En aquest sentit, per exemple, sabem que bona part de la construcció, el transport i el comerç tenen el turisme com a motor de creixement. Pitjor encara, si encara més illencs ens perdem la feina i/o negoci, les activitats que viuen de la demanda interna, és a dir, dels salaris dels residents, també col·lapsaran. En altres paraules, el fonaments de l’economia balear s’esfondren i amb ella bona part de la resta d’activitats.

A aquest context s’hi suma també una crisi ambiental i climàtica que ja sacseja els fonaments de la societat de consum actual amb l’aclaparadora pèrdua de biodiversitat, l’increment de la temperatura i pol·lució, i la humanització de tots els espais. Aquesta crisi ambiental i climàtica sens dubte durà a la civilització capitalista al seus propis límits naturals. La crisi del Covid-19 també s’ha de llegir en aquest sentit.

La situació és, idò, dramàtica. Per fer-hi front, no només hem d’atendre les necessitats urgents en matèria sanitària, social i econòmica; cal anar a l’arrel d’aquests problemes gravíssims, calen solucions radicals. En aquest sentit, com bé diu l’eslògan del GOB: “Sense Límits no hi ha futur”. Fixem, per tant, els límits ecològics i iniciem la transició cap a un model econòmic basat en la justícia social i la sostenibilitat ambiental.

Back to top button