La Identitat Insular d’Eivissa, a debat

L’evolució de la identitat insular d’Eivissa i el repartiment dels escons per vot o per territori, eixos principals de la Jornada sobre Identitat Insular

A prop d’unes cinquanta persones han assistit, aquest dissabte 24 de setembre, a la Jornada sobre Identitat Insular que ha tengut lloc al Saló de Plens del Consell Insular d’Eivissa. La Jornada ha comptat amb les intervencions del politòleg i doctor en Història Miquel Carranza Guasch i del doctor en Ciència Política i professor de Dret Constitucional en el Departament de Dret Polític de la UNED Carlos Fernández Esquer.

Entre d’altres qüestions, s’ha tractat un dels reptes més importants, a nivell institucional, dels propers anys: actualitzar i encaixar el sistema electoral en la realitat de les Illes Balears del segle XXI.

Carranza, membre de la direcció interinsular d’Esquerra Unida Illes Balears (EUIB), ha desgranat al detall l’evolució de la identitat insular, i com aquesta afecta al sistema de partits i el repartiment electoral que es fa per illes. Per una banda, la intervenció de Carranza ha fet un repàs històric, sobretot des de principi de segle XX, que ha servit per a conèixer o entendre els motius que han dut a Eivissa a lluitar per un patriotisme o un altre. De com Eivissa ha passat de ser el centre nacional dels eivissencs, a passar pel franquisme amb un canvi cap al nacionalisme espanyol i, posteriorment, amb l’Estatut d’Autonomia, a construir una identitat balearista que, a dia d’avui, encara no s’ha completat. Carranza ha explicat per quin motiu, actualment, cap illenc s’autoidentifica com a balear, sinó que els ciutadans de les illes continuen considerant-se de la seva illa, només. Però, el patriotisme sí que queda dividit, amb el pas del temps i les diferents corrents polítiques i socials, fins a arribar a l’actualitat, on es barregen noves propostes territorials i demogràfiques, amb les clàssiques ja comentades. Una riquesa que caldria veure com a això, diversitat i riquesa.

Fernández, per la seva banda, ha xerrat de conjunts de votants, de llistes tancades i bloquejades, del repartiment d’escons i, pel que fa a les illes, dels fluxos migratoris i elements socials que afecten en l’evolució del panorama electoral. Dels temes tractats, la reforma del sistema electoral ha estat un dels principals, amb propostes i comparatives entre ciutats i comunitats autònomes, i introduint idees i propostes actives en països veïns. A banda, el repartiment d’escons té molts factors en compte, no només el nombre de votants, arribant-hi a tenir en compte la mortalitat (la qual pot canviar dràsticament, com en el cas de la pandèmia viscuda) i d’altres factors de caràcter geogràfic. Finalment, el fet de desbloquejar les llistes i dotar de major força de decisió els votants podria ser un dels punts més interessants, no només a les Balears, sinó a tot l’Estat espanyol. Fernández, provinent de fora de les Balears, ha deixat clar als assistents que l’actual situació electoral a les Balears és injusta, sobretot pel que fa a l’illa d’Eivissa, infrarepresentada al Parlament balear en comparació a la resta d’illes des de fa molts anys.

Show More

Related Articles

Back to top button