Èxit de participació en la IV Escola de Formació Política d’EUIB

“Teixint comunitat” és el títol de la quarta escola de formació política d’EUIB, la qual ha tengut lloc aquest dissabte 30 de juliol

Un any més, Esquerra Unida Illes Balears (EUIB) ha realitzat la seva ja tradicional escola de formació política, aquest dissabte 30 de juliol, al saló d’actes de la UGT a Palma, sota el títol de “Teixint comunitat”.

La secretària d’Organització i portaveu del partit, Laura Pérez, juntament amb el coordinador general, Juanjo Martínez, han donat la benvinguda al mig centenar de persones que hi han assistit a primera hora (10.00 hores) i han presentat ràpidament els quatre tallers que s’han anat desenvolupant al llarg de la jornada.

Primer taller: “La reforma laboral, una eina de transformació social”
A les 10.00 hores a tengut lloc el primer dels tallers, sota el títol “La reforma laboral, una eina de transformació social”, en el qual hi han intervengut Yolanda Calvo, secretària d’ocupació de Comissions Obreres de les Illes Balears (CCOO-IB), i Xisca Garí, vicesecretària de la Unió General de Treballadores i Treballadors de les Illes Balears (UGT-IB). Ha moderat aquest primer taller Miguel Carranza, secretari de comunicació d’EUIB.

Calvo ha centrat la seva intervenció en explicar què significa aquesta reforma, “una millora evident de les condicions de la classe treballadora que, a més, aborda elements que altres reformes laborals havien oblidat”. “Necessitàvem uns canvis importants perquè les darreres reformes ens havien llevat drets i capacitat de negociació”, ha destacat.

Així, la secretària d’ocupació de CCOO-IB ha remarcat com a punts importants de la reforma que el conveni sectorial torna a ser prevalent pel que fa al salari, és a dir, té prioritat en matèria salarial; l’aplicació del conveni col·lectiu sectorial a contratistes i subcontratistes. Per tant, tots els treballadors d’una mateixa empresa que facin la mateixa activitat tendran les mateixes condicions, encara que uns siguin contractats i altres subcontractats; A més, el tipus de contracte es pressuposa indefinit. Això ens dona estabilitat i seguretat i permet planificar-se millor la vida. Ara és l’empresa qui ha de demostrar que el contracte no pot ser indefinit i ha de justificar un contracte temporal per activitat no habitual. “A les Illes Balears, hem tengut una temporalitat excessiva, basada en un model econòmic que ha generat vides inestables, vides aplaçades, perquè no podies comptar amb uns ingressos fixos determinats i no podies avançar, tot això condicionat per una temporalitat sostenguda pel model turístic”.

Calvo ha remarcar que en aquests sis primers mesos de l’any, la contractació indefinida és en 6 de cada 10 contractes, en canvi, al 2019 només arribava a 2 de cada 10. “Veiem que l’ús i abús de la temporalitat estava totalment injustificat”, ha apuntat.

Per la seva banda, Xisca Garí, s’ha centrat en tractar la reforma laboral des de la perspectiva de gènere. “S’ha d’aplicar una mirada feminista a les polítiques públiques per a ajudar a aconseguir una igualtat real”, ha remarcat. La vicesecretària d’UGT Balears ha destacat que hi ha tot tipus de bretxes en el món laboral per a les dones i que actualment patim el negacionisme que practica la dreta. “Aquí és on es veu la diferència entre els governs de dretes (negar el problema) i d’esquerres (mesures i solucions)”, ha remarcat.

Garí ha destacat que pel que fa al Salari Mínim Interprofessional, són les dones les que conformen la majoria dels treballadors que cobren el salari mínim, així com les pensions mínimes. A més, ha puntualitzat que cal no permetre que les empreses facin passar el teletreball per conciliació familiar.

En resum, aquest acord de la reforma laboral marca un punt d’inflexió, una millora en tota regla. “Hem guanyat en drets des de la reforma de 2010 que només ha portat precarietat”, ha matisat.

“És la primera vegada que tenim una reforma laboral que no ha estat imposada sense diàleg. Situa les persones al centre i per això hem guanyat la partida. No obstant això, els acords de la reforma laboral són un punt de partida. No és l’inici ni el final de res, és una continuació d’un seguit d’acords”, ha conclòs Garí.

Segon taller: “Polítiques migratòries, la frontera de la desigualtat”
El segon dels tallers, “Polítiques migratòries, la frontera de la desigualtat”, ha donat inici sobre les 12.30 hores, amb les intervencions de Carlos Martínez, activista DDHH i portaveu de la plataforma Les Balears Acollim; Justin Kashara, president de Kal Melanina; Nataly Pinzón, activista colombiana, i Laura Pérez, jurista i secretària d’organització d’EUIB, la qual també hi ha moderat l’acte.

Kashara ha remarcat que no hi ha partits “valents” que proposen abordar el tema de la immigració de manera seriosa: “Encara que després les propostes no surtin endavant, ni tan sols es proposa. Hi ha hagut partits valents per a defensar els drets de la dona, els drets LGTBI, els drets dels treballadors… en canvi, no n’hi ha cap que porti en primera línia propostes per a lluitar pels drets dels migrants”.

“El tema de la immigració és multinacional i multinivell. En aquestes coses s’oblida també la part històrica, la part econòmica; es parla de problemes socials i s’obliden les causes reals de la immigració. Per què neix? On neix? Quina comprensió tenim nosaltres com a immigrants i per què ho hem de fer de la manera que ho feim? Hem de tractar les causes reals i causes aparents”, ha remarcat.

El president de Kal Melanina ha explicat que el món de la política “no vol” afrontar les causes reals de la immigració: la política de cooperació, els acords de la Unió Europea i els governs africans que dificulten la vida de la gent. Per exemple, els acords sobre la pesca. “També podem parlar de tot allò que tenen a veure amb la revolució tecnològica: la política de transició ecològica i energètica és un engany a la ciutadania. Comprar un cotxe elèctric, quin cost ecològic, quin cost humà té? La ciutadania és víctima de la desinformació”, ha destacat.

A més, ha apuntat que trobam altres causes d’injustícia en termes generals: En teoria tots els ciutadans hem nascut amb els mateixos drets. Idò no, segons on neixes els teus drets estan coberts a segons quin nivell. No és igual ser un immigrant negre i pobre, que ser un immigrant blanc i alemany.

“Que un president del Govern espanyol lloï mediàticament una policia que matat persones no té explicació a nivell humà”, ha remarcat en referència a la matança de Melilla.

Per això, destaca que les causes que podem explicar són polítiques, econòmiques i de la justícia social sobre “el no respecte a aquests acords que ells mateixos fan, i la perversió de la mentida de dir que tots som immigrants. No s’ha de confondre la immigració i els refugiats. Quan es tracta de refugiats, l’asil és una obligació, un dret internacional, però intenen vendre-ho com a immigració. No som tots immigrants, venim del Congo, de Mali, d’Etiòpia… fugim de les guerres finançades per les grans potències. És un moment de reflexionar amb una responsabilitat compartida. Europa i Occident tenen la seva responsabilitat, els polítics africans tenen la seva i nosaltres, com a refugiats, tenim la nostra”.

“A Mallorca, una cosa que a mi m’ha molestat molt, és que no entenc com hi havia una direcció general d’immigració, hi havia una Conselleria, hi havia una oficina i avui amb un govern d’esquerra no hi ha res i s’invisibilitza el col·lectiu immigrant dins un procés de participació”, ha finalitzat la seva intervenció.

En el seu torn, l’activista colombiana Nataly Pinzón ha remarcat que el poble que emigra té molta necessitat de compartir històries; de compartir les seves realitats. “Migrar té a veure amb tot, amb la nostra identitat cultural, amb com percebem les fronteres…”, ha destacat.

“Desterritorialitzar té a veure amb el dol que pateix la persona que emigra. No solament amb la idea de deplaçament físic sinó amb la idea de l’estat-nació. Moltes vegades aqueixa persona no traspassa la frontera, sinó que l’extén. I no entenem això, volem homogeneïtzar la població. Les condicions actuals que viu Amèrica llatina cap a l’esquerra és un moment històric per a avançar. Hem de tenir present que més de 10 candidats de l’esquerra han estat assassinats a Colòmbia, per això ara vivim un moment històric. Amèrica sembla que s’està recomposant i treballant de manera més unida, conjunta. I això a Europa ha de portar un gran impacte. Una veu que s’alça molt més forta i per primera vegada podrem parlar de tu a tu. No només en termes de justícia social sinó també ecològica”.

Respecte a la política migratòria, Pinzón ha posat Palma com “una petita mostra”: “Els immigrants veim a través de la llengua un vehicle per a integrar-nos. Som els qui participam en l’activitat diària de mantenir el català”.

Finalment ha remarcat que a l’Estat espanyol li fa falta fer un exercici de reparació democràtica.

La darrera intervenció d’aquest taller ha estat a càrrec de Carlos Martínez, portaveu de la plataforma Les Balears Acollim, qui ha destacat que les conseqüències de les polítiques migratòries, el sofriment ocasionat, ens interpel·la com a societat. “El 2 de setembre de 2015 el nostre món occidental es va sentir commocionat per la foto d’un nin de 3 anys en una platja de Turquia. Era un nin víctima d’una guerra a Síria que portava 4 anys en marxa. Els seus pares havien intentat fugir de l’infern i el nin va aparèixer mort a una platja de Turquia”.

Martínez ha volgut deixar clar que l’anomenada crisi migratòria representa “el major conflicte humanitari al qual ens enfrontam el món. Com a ONG i moviments socials s’ha basat en lluitar pels drets humans i exigir als responsables la presa de mesures urgents per a garantir el dret a la vida, al dret humanitari internacional, concienciar la ciutadania sobre aquest drama que afrontam i contra la banalització del patiment que permet acords i mesures represores per part dels països sabedors que no respecten els drets humans”.

“Si permetem que es banalitzi, que hi hagi forces polítiques que admeten la discriminació, la xenofòbia, el despreci a la vida i a altres cutlres podem caure en el que Europa va caure no fa molts anys. I som tots els que hem de repensar com respondre”, ha conclòs.

Tercer taller: “Les alternatives al col·lapse del capitalisme”
Després d’una pausa programada per a dinar, a les 16.30 hores s’ha reprès l’activitat amb el tercer taller, “Les alternatives al col·lapse del capitalisme”, amb les intervencions de Juanjo Martínez, geògraf i coordinador general d’EUIB, i Xisco González, professor de sociologia a la UIB i a la UNED.

Martínez ha explicat que el capitalisme del segle XVIII i XIX es plantejava a partir d’un món buit i es va anar desenvolupant cap al capitalisme de consum. “El problema és que el capitalisme en l’actual concepció que tenim planteja que per a continuar funcionant hem de crèixer un 2 o 2,5 per cent. Si creixem amb el ritme actual, en un període d’11 anys Espanya consumirà el doble de tot i és insostenible”, ha remarcat. En aquest sentit, ha destacat que la guerra d’Ucraïna ha accelerat certs processos i ha destacat la debilitat del sistema capitalista ja que ara mateix el sistema “depèn de l’entrada dels recursos econòmics”: “Estam esgotant els recursos i la dinàmica és una situació molt complicada. Solucions al col·lapse sempre hi haurà dues: la nostra misèria a base de mantenir els privilegis i conseqüències del canvi climàtic front a la posició de la classe treballadora de caire internacionalista. Hem de redimensionar el món”.

Per la seva banda, el sociòleg Xisco Gonzàlez ha remarcat que no estam parlant d’un tema estríctament polític, sinó també científic. “Som fills del somni de la Il·lustració en el qual la raó s’imposava en el món i a mostrar-nos el camí de la veritat”, ha explicat.

González s’ha demanat quin és el límit d’arribada de turisme a Mallorca? “Som tan irracionals que, com a espècie, anam camí al col·lapse. No és una qüestió de l’espècie humana sinó del sistema capitalista. És aquest el que ens està arrastrant a un quasi segur col·lapse i tal volta a una extinció de la vida humana sobre el planeta o, com a mínim, d’aquesta societat global”, ha explicat.

Solucions? Políticament, el sociòleg ha destacat que Esquerra Unida, la CUP i Bildu són els únics partits de l’Estat que estan posant sobre la taula aquesta problemàtica. Sobre això, el més acceptat és el canvi climàtic perquè és una cosa evident: Mallorca tradicionalment tenia de 10 a 15 nits tropicals a l’estiu i l’any passat vàrem batre tots els rècords amb 100 nits consecutives.

El segon gran genet de l’apocalispsi és l’esgotament de recursos. Sobre això, ha destacat que el problema no està tant en la sobrepoblació sinó en l’estil de vida del primer món, del 10 per cent més ric del planeta.

“Tot prové del petroli. Tenim un problema enorme en tots els àmbits, ens falten aliments, aigua, arena (la construcció continua absorvint gran quantitat), ens faltarà de tot. Quan es parla de la famosa transició energètica, oblidau-vos, això no passarà perquè no hi ha materials perquè ocórrega. Mai no podrem viure com ho hem fet fins ara. Hem començat un descens que no tendrà fi. Ens faltarà absolutament de tot i no podrem fer cap transició. Ens menteixen”, ha explicat.

El tercer problema, per al sociòleg, és la pèrdua de la biodiversitat.

“Hem de sortir de l’imaginari del capitalisme, de trobar la felicitat en el consum. Hem d’entendre que no és el camí. Hem de desurbanitzar, tornar al camp; destecnologitzar per a deixar de fer un consum extens dels materials; descolonitzar les nostres ments i el món; abandonar el consumisme i la moda (l’obsolescència percibida i l’obsolescència programada). Hem de reevaluar. Cooperació i no competència. Recontextualitzar i reconceptualitzar. Reduir, limitar el consum a la capacitat de càrrega del planeta. Reutilitzar”, ha reflexionat González.

En resum, per al sociòleg, cal decréixer: “Aprendre a ser feliç amb menys, treballar menys, treballar tots i distribuir millor. És el moment de l’esquerra”.

Quart taller: “La memòria democràtica, les següents fites a assolir dins el món educatiu i divulgatiu”
Per últim, el darrer taller, “La memòria democràtica, les següents fites a assolir dins el món educatiu i divulgatiu”, ha comptat amb la participació d’Elisabeth Ripoll, doctora en Història, presidenta del Col·lectiu Aurora Picornell i professora de la UIB, i David Ginard, doctor en Història i professor de la UIB. Hi ha moderat l’acte Juanjo Martínez.

Ginard ha començat la seva xerrada remarcant que es tracta d’una qüestió que sempre és d’actualitat però que aquest 2022 hi ha una sèrie de motius que fa especialment pertinent tractar aquest tema:

Un any d’alegria i esperança
Ha estat un any molt important en polítiques de recuperació de memòria democràtica a tots els nivells institucionals.

Punts importants: Redefinició del concepte de víctima, una acció més activa respecte a les desaparicions forçades, accés públic als documents, reconeixement específic del paper de les dones, concepció de la memòria democràtica que vagi més enllà de la Guerra Civil, incorporació de la història recent al currículum escolar.

Un any de tristesa i de compromís
Enguany ens han deixat persones molt importants en aquesta qüestió. Ha destacat 3 figures Josep Massot i Muntaner. Gràcies a ell, les Illes Balears són el territori on millor s’ha investigat aquest tema. Gabriel Riera i Sorell, un home que havia passat per la presó de Can Mir i supervivent dels camps de concentració; i Joan López Casasnovas, home compromès des de Menorca amb la memòria democràtica. Va ser una persona que, a més des d’una militància plural d’esquerres, va fomentar la recuperació de la memòria democràtica, un referent.

La feina d’aquestes tres persones ens demostra que hi ha ja molts reptes superats, destaca Ginard.

Un any de reflexió
Per a reflexionar és el retorn dels conflictes bèl·lics a Europa i les guerres a altres llocs del món de les quals no se’n parla.

L’augment de l’extrema dreta a França, a Itàlia,… Estam parlant de grups polítics que estan assolint popularitat en la ciutadania i que dins els seus programes d’odi usen la memòria democràtica com a tema de combat.

Respecte al món educatiu, ha remarcat la necessitat d’una major connexió entre l’educació secundària i la universitat perquè “és molt important que els avanços que es fan en investigació arriben a l’educació secundària”; una millora del grau d’Història de la Universitat de les Illes Balears, que abordi la història contemporània i la història de les Illes Balears (que es va retallar pel pla Bolonya); i, en tercer lloc, dins el currículum d’ensenyament secundari la presència del segle XX només es tracta en el darrer curs i fins i tot s’arriba a no tenir cap classe sobre els darrers fets a les Illes Balears.

Per la seva banda, la presidenta del Col·lectiu Aurora Picornell, Elisabeth Ripoll, ha explicat que necessitam “normalitzar l’estudi del passat recent a les nostres aules. No està ben aprofundit en el sistema educatiu”. A més, ha remarcat que hem arribat fins a l’actualitat a un moment en què les institucions han adquirit un compromís públic que va més enllà de les fosses.

La Llei d’Educació de les Illes Balears (2022) incorpora el concepte de memòria democràtica, una fita important a nivell legal i teòric i, a més, es parla de la promoció de la memòria democràtica.

Una altra fita important a les Illes Balears és que a principi d’any es va dur a terme un curs d’actualització per al professorat amb l’objectiu de tenir una perspectiva concreta de totes les Balears, es varen exposar experiències didàctiques i es varen fer unes rutes.

Respecte al currículum educatiu, vivim un procés de canvi. “La magnitud de tots els continguts a tractar, sobretot a nivell de batxillerat, fa que aprofundir en aquests coneixements depengui més de la voluntat del docent que del currículum”, ha remarcat.

Què passarà ara? Amb els nous currículums “hem d’aconseguir que el professorat tengui el compromís d’aprofundir en aquest tema i ser cautelosos per a veure quina és l’aplicació real”. Respecte a la difusió, Ripoll ha assenyalat els díptics sobre testimonis per a l’estudi de la memòria democràtica a les Illes Balears per als centres educatius i uns altres amb llocs d’interès.

Com podem treballar la memòria democràtica des d’una perspectiva interdisciplinar? “Visites d’alumnes a les fosses on es fa feina in situ en el procés de recuperació de cossos, als espais de repressió com el Castell de Bellver, les plaques que ens recorden les antigues presons, els camps de concentració, els espais de record i homenatge com el Mur de la Memòria…”

En definitiva, la doctora en Història ha remarcat que l’educació ha de formar part de tot l’engranatge de la memòria democràtica.

Show More

Related Articles

Back to top button